Negociacions i mercat laboral

Recomanem des de l'Associació que vegeu les declaracions dels diferents representants dels partits del consistori al acabar el plè (gràcies a Cerdanyola TV), i en particular les del Sr. Miró d'IC-V.
Parla de les negociacions amb Tàndem i de la duresa del mercat laboral referits a la situació de les mestres de l'escola que poden perdre la feina.

1. Negociacions. En primer lloc remarca que a les negociacions hi ha dues parts. Veiem que
el Sr. Arias no està sol en el món de les obvietats. Evidentment té raó.
Malgrat això, li hauriem de recordar (la memòria no sembla el seu fort) que aquestes negociacions amb Tàndem venen al menys des de l'any 2007, i que el tancament és la conseqüència de la manca de diàleg sistemàtica per part de l'ajuntament, i que qui era la part més activa i amb voluntat d'enteniment de les dues parts era una cooperativa sense ànim de lucre, no l'ajuntament. Si us plau, no es facin passar ara per la part afectada. A l'administració pública no li queda bé el paper de víctima.

2. El mercat laboral. Aquí hem de tornar a donar la raó al Sr. Miró d'IC-V. Mestres d'escola bressol, advocats, enginyers, mecànics, gairebé tothom poden perdre la feina en qualsevol moment. La vida és dura.

Imaginem: Una persona del Consell de Direcció (un regidor) d'una empresa (l'Ajuntament), que portés 4 mesos negociant un acord relativament senzill, que no només no el soluciona sino que l'empitjora a cada dia que passa, aconsegueix revoltar a part de la plantilla que ell administra (l'Associació) i a més empitjora la imatge de l'empresa i del seu president davant dels accionistes (els votants) i de la resta de socis del Consell de Direcció.

Vist així, sembla que els llocs de feina que s'han de perdre, de forma lamentable perquè el mercat laboral és molt dur, no són precisament els de les mestres, oi?